Biblioteca de Pinochet a Los Boldos
Via Atormentadero arribo fins a un dels article més interessants que he llegit darrerament: Viaje al fondo de la biblioteca de Pinochet de Cristóbal Peña. Es tracta d’un text ha guanyat entre d’altres el premi de la Fundación Nuevo Periodismo Iberoamericano (FNPI), presidida per l’escriptor Gabriel García Márquez.
Aquest article és d’obligada lectura un dia com avui. Per què? Perquè va ser un 5 d’octubre de 1988 quan va finalitzar el Règimen dictatorial de Pinochet a Xile. Un home que gràcies al reportatge de Peña ara sabem que s’estimava els llibres.
Aquí deixem l’entrada d’aquest viatge a la biblioteca d’un dels personatges més foscos de la història contemporània:
Entre los 55 mil libros que Pinochet atesoró en forma compulsiva y adquirió a punta de regateos y con fondos fiscales se encuentra parte de la biblioteca privada de José Manuel Balmaceda, una carta original de Bernardo O’Higgins y una particular edición sobre Manuel Rodríguez con timbre de la biblioteca del Instituto Nacional. […] Los peritos a los que el juez Carlos Cerda les ordenó determinar el valor monetario y patrimonial de su biblioteca debieron pasar 194 horas en terreno y otras 200 dedicadas a pesquisas para llegar a cuantificar su valor: US$ 2.840.000. Y eso que aún quedan cosas por descubrir.
