No és freqüent que la dedicatòria d’un llibre recaigui sobre els bibliotecaris, però a Els guardians del llibre (RBA/La Magarana) de Geraldine Brooks (Premi Pulitzer 2006 ) no podia ser d’una altra manera. La història que recull la corresponsal de guerra del Wall Street Journal, narra una de les "aventures" més dramàtiques i sorprenents que té com a protagonista el considerat manuscrit més important de la història de les lletres i el més valuós (taxat en 700 milions de dòlars): el mític Haggadah de Sarajevo.
Aquesta obra, el llibre il·luminat sefardita, va ser escrita a Barcelona durant el segle XIV. Es tracta d’un manuscrit que s’obre amb 34 pàgines d’il·lustracions d’escenes destacades de la Bíblia. Algunes de les pàgines estan tacades de vi, com a mostra del seu ús cerimonial. Els investigadors sospiten que va sortir amagat d’Espanya després de l’expulsió dels sefardites pels Reis Catòlics. I aquest només va ser el pròleg d’una llarga transhumància que va emprendre per salvar-se dels perills de ser-ne destruït.
Pierre Assouline enumera "les diferents vides dormides" entre les seves pàgines:
Sarajevo 1940 i 1996, Viena 1894 i 1996, Venècia 1609, Tarragona 1492, Sevilla 1480 però també Jerusalem i Bòston actualment. Rars són els llibres que encarnen pel seu destí de llibre únic una part de l’aventura humana durant tants segles. És quedar-se curt si es diu que porta un món en ell mateix
Els guardians del llibre és una història de ficció, pel que fa a la intriga i dels personatges (la protagonista és una jove australiana, restauradora de manuscrits antics), però inspirada en esdeveniments reals que recullen la vida secreta d’aquest llibre venerat. Brooks havia descobert l’existència d’aquest llibre durant el setge de Sarajevo per part dels serbis, mentre un bibliotecari el salvava de l’incendi declarat a la Biblioteca on descansava. Després de molts periples, que s’expliquen al llibre, ara resta exposat i restaurat al Museu Nacional de Bòsnia-Herzegovina, com la joia principal d’aquest espai cultural.
