"Viatjàvem en tren des de París (a Praga) perquè els tres érem solidaris en la nostra por a l’avió". Amb aquesta narració, que forma part del pròleg d’Imatge de Julio Cortázar, d’Ignacio Solares (Fondo de Cultura Económico), Gabriel García Márquez recorda la "nit irrepetible" que va viure, en 1968, juntament amb Julio Cortázar i Carlos Fuentes.
El trajecte pensat, segons García Márquez, per "parlar de tot" va convertir-se en una "càtedra enlluernadora" de Cortázar en respondre a la pregunta casual que lva fer Fuentes sobre "en quin moment i per iniciativa de qui s’havia introduït el piano en l’orquestra de jazz".
"Cortázar, que sabia mesurar molt bé les seves paraules, ens va fer una recomposició històrica i estètica amb una versación i una senzillesa a penes creïble, que va culminar amb les primeres llums en una apologia homèrica de Thelonious Monk […] No sol parlava (Cortázar) amb una profunda veu d’òrgan de erres arrossegades, sinó també amb les seves mans d’ossos grans, com no record altres més expressives"
Aquest pròleg de l’escriptor colombià es troba a Imatge de Julio Cortázar, una obra de recent publicació del Fondo de Cultura Económico (FCE), del mexicà Ignacio Solares, i que inclou entrevistes, cartes i testimonis d’escriptors i crítics sobre l’autor argentí.
[Font: Agència EFE]
