Després de llegir l’article Una galaxia que se apaga, publicat a El País, s’endevina un futur molt negre per al gènere literari de la ciència-ficció. Un dels factors més decisius que afecta a aquesta crisis s’atribueix a que no hi ha una renovació clara dels autors d’aquesta disciplina que ha vist morir recentment Arthur C. Clark i manté un Ray Bradbury gairabé nonagenari o J.G. Ballard enfrontant-se a un càncer. I un dels punts positius que ha mantingut amb bona salut a la ciència-ficció fins fa uns anys era la fidelitat d’uns lectors que difícilment es trobava en altres gèneres de la literatura en general. Però els nous temps i, sobre tot, les noves tecnologies estan canviant el panorama d’una manera tràgica:
grado, en temas tecnológicos. Es una persona que pasa mucho tiempo en internet y
ese tiempo ya no lo dedica a leer. Y está el audiovisual. El aficionado a la
ciencia-ficción, al que siempre le han encantado las películas, encuentra un
acceso ilimitado a ellas y a las series de televisión del género en la red,
puede bajarse lo que quiera y verlo tranquilamente en casa."
Precisament, si el gènere es manté encara viu és gràcies al cinema i la televisió. De fet aquest últims dies ha estat notícia l’aposta per dues produccions made in Hollywood basades en obres cabals de la ciència-ficció: Fundació de Isaac Asimov i Neuromante de William Gibson.
La coneguda mancança de bons guions cinematogràfics reíifa continuament l’adaptació d’obres llegendàries com aquestes dues, malgrat això no sembla que els cinèfils s’apropin després a l’original. També el fenomen es reprodueix en el gènere de la fantasia. El cinema va ple d’adaptacions, però a diferència de la ciència-ficció, a més es llegeix. I molt.
