Interessant lectura la de l’article French Literary Agents Stage a Quiet Revolution d’Olivia Snaije (Publishing Perspectives), que analitza la creixent acceptació de la figura de l’agent literari en els escriptors francesos.
Que ha hagut un canvi és indiscutible. I l’origen està relacionat amb Jonathan Littell i la brillant gestió que el seu agent britànic, Andrew Nurnberg, va dur a terme sobre la traducció al francès de Les Bienveillantes (The Kindly Ones) a Gallimard amb uns resultats inesperats: el llibre va guanyar el Goncourt 2006 i el premi de l’Acadèmia Francesa, entre d’altres, i va liderar el rànquing dels més venuts durant setmanes. Tot això sense obligar Littell a lliurar i condicionar tots els seus drets a l’edició francesa.
Agents existien fins el moment, pocs i dispersos, i se’ls tractava més com a mercenaris que com a representants dels escriptors. Littell va trencar aquesta tendència d’una manera absolutament natural tal com ho explica ell mateix:
In the Anglo-Saxon literary world if you want to publish a book, you look for an agent first,” he said, “So I never thought to do anything else. This French notion of sending your manuscript direct to a publishing house is foreign to me. I do understand that it worries some people in France, where a delicate balancing act ensures that certain books are published which would never be elsewhere. That system has a cost. In France, barely any authors make a living; the entire chain profits from the book, except the writer.
[@Foto: arnet/flickr]
