Per trobar escriptors emmordassats i vilipendiats no és necessari viatjar a territoris fracturats per la manca de democràcia. Ens bastaria passejar per l’idíl·lica Europa per descobrir amb estupor:
… des de França la demanda d’un "deure de silenci" per part del diputat i ex-ministre d’Integració Eric Raoult a la vigent Premi Goncourt 2009 Marie NDiaye després de qualifica de “monstruosa” la França de Sarkozy.
… des d’Itàlia la demanda judicial (es demana més d’1,2 milions d’euros d’indemnització) que el berlusconià president del Senat, Renato Schifani, a interposat contra Antonio Tabucchi per un article publicat al rotatiu L’Unità.
… des de Turquia Nedim Gürsea ha estat demandat per "haver denigrat els valors religiosos de la població" a la seva novel·la Les filles d’Allah (Seuil). El seu crim ha estat imaginar l’ús que una de les filles d’Alà, d’altra banda ídol de la fecunditat, va fer d’un consolador inventat per a ella per un beduí.
Són tres exemples dels més recents. No són els únics ni les darreres mordaces que els representants de la política o de la religió voldran imposar a qualsevol que s’atreveixi a pensar (diferent, és clar). Sosté Tabucchi, referint-se a Itàlia:"Un gran manto de silencio amenaza con cubrirlo todo". Desgraciadament, s’estén per gran part de la nostra suposadament civilitzada Europa.
