De mica en mica anem omplint els buits d’informació que ens provoca Herta Müller. El darrer epítet associat a la Premi Nobel 2009 és el de "psicòtica". El recull el diari romanès Adevarul, després traduït al mexicà La Jornada i al britànic The Guardian, entre molts d’altres.
L’atac arriba d’un tal Radu Tinu. Ara és director de la filial romanesa d’una important asseguradora. Però abans va ser ex-cap de la policia secreta de Romania, la temible Securitate, a Timisoara, la ciutat natal de l’escriptora i on va viure fins a 1987.
Sembla que aquest Tinu, després de la caiguda del comunisme al seu país, va passar un temps en presó preventiva (717 dies). Va ser demandat per exercir dures represàlies contra els opositors al règim Ceausescu. Opositors propers al cercle de Müller.
No sona això una mica a venjança?
L’ex-agent senyala Müller de psicòpata, per fer un gra massa del fet que només va ser espiada una vegada:
Tinu contó que él personalmente instaló micrófonos en la vivienda de Müller en Timisoara. Eso fue sólo una vez y no varias, como la escritora sostiene, aseguró el agente. Se trató a Müller con "guantes", porque "estaba siendo captada por el servicio secreto alemán (occidental)".
I per a rematar l’argumentació, un final digne del millor dels cínics possibles:
Además contó que Müller fue expulsada como profesora porque fumaba continuamente en el aula, pero él abogó para que fuese readmitida en la docencia.
Un nota final. Sembla que l’arxiu secret de la Securitate sobre Müller conté 914 pàgines. No són moltes per una única escolta?
