L’Avenç dedica de manera central el seu número de setembre al recentment desaparegut escriptor Baltasar Porcel. Mentre esperem l’arribada, el proper novembre, el recull de texts El cel i la terra segons Baltasar Porcel (Edicions Destino) -amb la inclusió del primer capítol d’una novel·la inèdita que s’havia de titular-se Els gegants– la revista ens "convida a revisitar" de la mà d’amics i cicerones de luxe com ara l’Emili Manzano, la Rosa Cabré,el Julià de
Jòdar i en Manel Ollé, "la seva obra, que té com a eix la persona humana i les seves passions".
Jaume Subirana ens recomana la lectura d’aquests articles, juntament amb "la dilatada suite de 18 entrades al bloc de Toni Sala", com uns primers tasts del reconeixement que l’escriptor balear mereix aconseguir aviat com un "dels grans novel·listes catalans del segle XX":
Baltasar Porcel era el retrat vivent de la voluntat i l’ambició en el món de les lletres i això, que combinat amb la mediocritat artística és senzillament ridícul, donava en el cas dels seus llibres l’esplèndid i insòlit resultat d’un autor de primera sempre en primera línia i en regeneració permanent.
