Amb admiració i elogis recull tant la premsa com la blogosfera internacional la decisió de Juan Goytisolo (Barcelona, 1931), darrer Premi Nacional de Narrativa, de dir "no" a la concessió d’un premi literari. I no un guardó més dels milers que cada any es convoquen, sinó un dels considerats top ten en termes de prestigi però sobre tot de retribució econòmica (el International Prize for Literature award del món àrab dotat amb 150.000 euros).
Com un modern Bartleby, Goytisolo va detallar els motius de la seva declinació en un article publicat a El País el passat 14 de julio. Després d’elogiar la composició del jurat i la seva predilecció per "la cultura arabomusulmana -un interés que extiendo al ámbito turco e iranio-, l’escriptor català explicita el seu "pero":
Pues hay un pero. La dotación económica del premio -los 150.000 euros- procede de la Yamahiriya Libia Popular Democrática, creada en 1969 por el golpe militar de Gaddafi. Tras un breve debate interior entre aceptar el galardón o rehusarlo, por razones a la vez políticas y éticas, me decidí por la segunda opción.
És cert que just ara Goytisolo es troba en plena promoció de Genet en el Raval (Galaxia Gutenberg). Un recull de quatre assaigs i set cartes sobre l’amistat amb el seu mentor Jean Genet durant les seves visites al Barri Xino de Barcelona. Però actes com el del seu rebuig no es fan per vendre més llibres sinó per coherència -que diu ell i d’altres– o integritat que podríem consignar tots.
[Foto vista aquí: Goytisolo i Genet a Amsterdam, 1955]
