És un exercici de memòria compungida. Només cal passejar-se per les 95 fotografies del llibre Agustí Centelles. La maleta del fotògraf (Destino / Península) i llegir els texts que les acompanyen, fragments seleccionats amb cura del diari personal del fotoperiodista valencià-català, per veure quelcom més que una història del passat.
O fer una escapada a Paris i fixar la mirada per les parets del museu del Jeau de Paume ambientades amb aquestes escenes de 1939 extretes del camp de refugiats de Bram, al sud de França, a Agustí Centelles, diari d’una guerra i d’un exili, el que van patir els homes i dones republicans que van travessar les fronteres fugint del franquisme.
Després d’això, podríem fer un senzill exercici de comparació. D’una banda, tenim les condicions en què França va acollir el 1939 els republicans fugitius, de l’altra, els centres d’unternament temporal que recorren la frontera sud d’Europa, també els marges d’Espanya. Diferències no hi ha tantes. Potser les més significatives afecten als aspectes estètics i cromàtics: el blanc i negre del testimoni gràfic de Centelles que s’escindeix en monocromatisme dels rostres de ada època.
Sergi Centelles, fill del fotògraf, ens descriu una part d’aquesta història que podria ser la història completa: “les imatges de barracons, els filats i el fang fan evident que el que es va construir per recloure els espanyols no van ser camps d’acollida, sinó camps de concentració”.
[@Foto]
