… o més aviat per dignament cobrar per escriure.
I es que posar-se d’acord sempre és una bona opció. Encara que s’hagi trigat 20 anys (http://www.lamalla.cat/cultura/article?id=269616) en donar credibilitat a la dita popular de que “la unió fa la força”. Ara que sonen properes les campanes de la pirateria en el sector editorial arriba el moment per signar convenis entre els grups interessats.
Això han fet l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), l’Associació Col•legial d’Escriptors de Catalunya (ACEC) i el Gremi d’Editors de Catalunya. A la taula queda ara un contracte-marc d’explotació de les obres que inclou conc models de contractació: els tres ja existents (edició, traducció i traducció a preu fet) i dos nous (obra col•lectiva i obra d’encàrrec).
Però el realment impactant d’aquest conveni no és que aparegui de manera explícita l’edició digital, sinó el fet de que es desterri de manera conscient i definitiva la menció a les màquines d’escriure. Llarga vida al tac-tac-tac-tac del nostre passat.
Màquines d’escriure? Què és això?