La setmana passada es van complir 150 anys del naixement d’Arthur Conan Doyle (Edimburg , 22 de maig de 1859- Crowborough, 1930), conegut al seu pesar com a creador del famós detectiu Sherlock Holmes. Tot i que ells s’hagués estimat més que aquesta efemèride el relacionés amb l’expansió a tots els nivells de l’Ocultisme com a disciplina de vida (tot i que té més a veure amb la mort), o si més no amb la confirmació de l’existència de les fades, aquells meravellosos essers tan entranyables com esquius, dels quals tots i totes els que ens hem submergit en les lectures màgiques de la infantessa creiem a ulls clucs.
I per a més informació sobre un Conan Doyle que a més va ser…
“médico, portero de fútbol, golfista, jugador de crícket, fracasado oftalmólogo en Viena, frustrado aspirante a diputado y creyente en el espiritualismo. A diferencia del sabueso, misógino hasta la médula, el escritor se casó con dos mujeres, Louise Hawkins y Jean Elizabeth Leckie, con quienes tuvo cinco hijos…”
… recomano passar-se per aquestes referències:
sobre les commemoracions a la Gran Bretanya
sobre el simposi de la Biblioteca Houghton de Harvard
sobre l’espiritisme de l’escriptor
sobre la popularitat de Holmes
sobre les diferències entre amb vl’Auguste Dupin de l’Edgar Allan Poe
O llegir-se (1) Memorias y aventuras (Valdemar) d’Arthur Conan Doyle o (2) a Jorge Luis Borges (1899-1986), qui un dia va afirmar que "pensar de tarde en tarde en Sherlock Holmes es una de las buenas costumbres que nos quedan".
