A les mares que no hi són

si hi ha algun cel ma mare (sense ajuda) en tindrà
un. No serà un cel de pensaments ni
un cel fràgil de lliris de maig més bé
serà un cel de roses rojobscures

mon pare hi serà (profund com una rosa
alt com una rosa)

dempeus vora ma

(vinclant-se sobre ella
silenciós)
amb ulls que són realment pétals i res
no veuen amb la cara d’un poeta realment que
és una flor i no una cara amb
mans
que xiuxiuegen
Aquesta és la meua benvolguda ma

(de sobte a la llum del sol
s’inclinarà,

i el jardí sencer farà una reverència)

44 poemes (Gregal llibres, 1986) e.e. cummings
traducció: isabel robles i jaume pérez

Tweet