Malauradament, Columbine s’ha convertit en un substantiu que descriu un nou tipus d’horror associat a la violència i els joves. El 20 d’abril de 1999 dos estudiants van entrar armats a l’Institut de Columbine (Colorado) i en vint minuts van matar 13 alumnes i un professor abans de suïcidar-se.
Els nord-americans acomplexats per el seu curt passat històric (en comparació amb la vella Europa), han volgut recordar la coincidència del desè aniversari d’aquesta pàgina fosca amb molts actes diferents, i també amb la publicació de, al menys tres llibres
que pretenen analitzar –des de punts de vista diferents- les causes i conseqüències aquesta matança escolar que tristament va tancar el segle XX.
Però m’ha emblat interessant parar atenció en el que s’explica a Earlyword a l’article Who Wants to Read About Columbine? (Qui desitja llegir sobre Columbine?). Algunes editorials han copiat el model de les productores cinematogràfiques i abans de llançar una novetat escullen grups o clubs de lectures per presentar un llibre i demanar el parer dels membres.
Una d’aquestes títols ha estat precisament Columbine, l’aproximació escrita pel periodista Dave Cullen, un dels primers que van donar cobertura al succés des de Denver.
El llibre es va presentar, juntament amb altres 13 obres més, a l’ARRT (The Adult Readers Roundtable) i el resultat va ser una pregunta que “amb un murmuri de culpabilitat” es va propagar entre els lectors del llibre: Qui desitja llegir sobre Columbine?.
I a continuació ningú va refusar l’exemplar que se’ls hi va oferir. Potser, tal com conjectura l’articulista, volien comprovar fins a quin punt l’escriptor els pot oferir una visió més completa d’aquesta inexplicable història que es presenta com “molt més espantosa del que és coneix”. I que a més es pot debatre i comentar a Twitter on ‘Columbine’.
