Existeix un oasi cultural pels autors perseguits i amenaçats, que dissortadament cada any engreixen les llistes d’un recompte macabre. Es tracta del PEN Internacional, una societat mundial d’escriptors amb més de 15.000 membres i un centenar de centres arreu del món, que promou la cooperació entre autors i la salvaguarda dels que es troben en risc per exercir la seva professió.
Aquest dies el PEN Català ha reunit a Barcelona (una de les ciutats de la xarxa d’acollida d’escriptors perseguits ICORN) una representació d’escriptors i periodistes d’arreu del món a la Trobada Internacional del Comitè de Traduccions i Drets Lingüístics del PEN Internacional. El programa queda emmarcat en un discurs que vol reivindicar els drets lingüístics i el paper de la literatura en el context d’un món globalitzat.
Una desena d’autors i autores, que han sigut objecte d’amenaces i persecucions, nodreixen aquesta trobada de gran interès:
- Derek Walcott, Premi Nobel de Literatura 1992, (Santa Lucia)
- Chenjerai Hove (Zimbabwe)
- Horacio Castellanos Moya (El Salvador)
- Russell Banks (USA)
- Koulsy Lamko (Txad- actualment residint a Amsterdam)
- Basim Mardan (Iraq- actualment residint a Skien, Noruega)
- Salem Zenia (Cabília-Algèria/ actualment residint a Barcelona)
- Ayaz Khonsyawashan (Kurdistan- actualment residint a Bergen, Noruega)
- Hossein Heyderi (Kurdistan- actualment residint a Bergen, Noruega)
És molt probable que durant la trobada surti el tema del tractament polític de la protecció d’aquests intel·lectuals, tal com assenyala Ada Castells a l’Avui:
Malgrat els avantatges d’intercanvi cultural que suposa la xarxa ICORN, Europa juga a l’ambigüitat: Carlos Aguilera, escriptor cubà, està refugiat a Frankfurt amb una beca i no hi pot treballar; els autors iraquians que han hagut de fugir no poden passar de Síria. El PEN porta 900 casos d’escriptors perseguits, empresonats i assassinats. La xarxa ICORN només compta amb una quarantena de ciutats.