Els dos volums d’El libro de los conejitos suicidas (Astinerri Ediciones) d’Andy Riley són un fenomen mundial. El subtítol del llibre ho diu tot: "los pequeños conejos Fluffy que simplemente no quieren vivir más".
L’humor cínic, més que negre i,en ocasions, truculent que es desplega a les vinyetes és un homenatge al gènere de l’absurd o com fer d’una mort desitjada tota una opció de vida. Es tracta d’una posada en escena d’idees tan esbojarrades com les planejades pel Coyote quan volia donar caça al Correcaminos.
Ironia i cinisme en estat pur. Tan pur que no és apte per visions literals de les històries o per a xinesos emocionalment inestables. Així ho recullen a Minutouno,com , encara que la lectura real de la notícia es troba en l’apunt final:
El libro fue sacado de los estantes de las librerías de Shangai, China, después de que se conociera el caso de un chico de 12 años que implementó una de las ideas que vio en las páginas. […] Otros cuatro adolescentes intentaron terminar con su vida después de leer el libro […] Además, el libro ayudó a desatar una polémica en la ciudad china por la presión que sufren los alumnos secundarios para ser los mejores de su clase. Al parecer, el índice de muertes en los jóvenes entre 15 y 34 años es el triple en esa zona que en el resto del mundo.
Jo, que els he llegit, només puc comentar que m’ho he passat d’allò més bé comprovant el que pot donar de si una ment creativa (la de l’autor, que no la dels conillets trasbalsats).
[Un recull generós de vinyetes a Biboz.net]
Astiberri, és Astiberri. Al començament, la mare de l’autor també va estar molt preocupada.