Gràcies a Ricard Salvat i Ferré (Tortosa, 1934 – Barcelona, 2009) el teatre català es pot emparentar amb qualsevol gran escena del món sense cap sentiment d’inferioritat.
Mor un referent de la cultura a temps de veure reeditada, 50 anys després, una de les seves obres més conegudes: Animals destructors de lleis (Meteora), guanyadora del Premi Joanot Martorell
(antic Premi Sant Jordi) de l’any 1959.
L’obra protagonitzada per un jove
català que és testimoni del “miracle alemany” posterior a la Segona Guerra Mundial, presenta com a novetat un pròleg del mateix autor, escrit el mes passat. Llegir ara aquestes darreres paraules (aquí en pdf) és com accedir a un epitafi narratiu:
Penso que haver tingut, durant tants anys, aquesta
novel·la a l’oblit ha estat un fet molt curiós i molt revelador
de certs mecanismes del nostre món cultural.
Que jo sàpiga, no n’ha parlat ni s’hi ha referit ningú; és
com si no hagués existit mai. No havia tingut cap mena
de presència a cap nivell, malgrat que algunes persones
l’havien defensat amb entusiasme.
Des d’aquest bloc, i gràcies a Meteora, ens sumem als qui volen desfer l’oblit del temps per tal de, com consigna Salvat, trobar "llum en el moment
actual".
[@Foto: Pilar Aymerich]
