La col·lecció redissenyada de Llibres a l’Abast està confeccionant un dels catàlegs més interessants de l’assagística dels darrers temps. Pendents de les efemèrides i l’actualitat cultural i social del moment treuen puntualment obres del tot recomanables. Si ja van oferir una edició no censurada d’Els altres catalans (1964) en el segon aniversari de la mort de Francesc Candel (1925-2007) ara és el torn de L’origen de les espècies
(1859) l’obra de referència de Charles Darwin (1809-1882) de qui es commemora el 200 aniversari del seu naixement i el 150 de la publicació del llibre que va provocar una gran commoció i va revolucionar el coneixement sobre l’evolució natural de les espècies.
Com s’explica a la contraportada "En ple segle XXI, dos-cents anys després del naixement de l’autor i cent cinquanta anys després de la publicació de l’obra, el debat entre darwinistes i creacionistes, entre ciència i religió, continua sent de plena actualitat [i pol·lèmic]. Per tot això cal llegir Darwin".
I en aquesta ocasió arribar als texts de l’autor anglès no serà un suplici, com succeeix en altres commemoracions, Rosa Massagué a El Periódico ofereix un inventari acurat:
El seu llegat és enorme i abraça un ampli espectre científic. Ho testifiquen llibres acabats de publicar com La herencia de Darwin (Herder), del professor de filosofia de la ciència holandès Chris Buskes, sobre les conseqüències de la teoria evolutiva en la lingüística, les ciències de l’home i socials; La darwinización del mundo (Herder), del també filòsof de la ciència Carlos Castrodeza, sobre l’impacte del darwinisme en la filosofia actual.
Katz ha publicat Charles Darwin, de Michael Ruse, sobre la naturalesa filosòfica del pensament del naturalista i el seu impacte en les ciències socials, i El descubrimiento del arbol de la vida, de Niles Eldredge, que analitza el procés intel·lectual i intuïtiu de Darwin. De pròxima publicació és El siglo de los genes (Aliança) de Francisco J. Ayala i Ana Barahonda, sobre el passat i el futur de la genètica.
Tot això, i molt més per a un autor que es considerat un filó editorial.