El beisbol va convertir en escriptor Paul Auster

Els camins del Senyor són inescrutables. Aquesta expressió podria servir per arrodonir la història que Paul Auster ( Newark, Nova Jersei, 1947) va explicar sobre l’origen de la seva carrera literària, durant la promoció a França de Seul dans le noir (Actes Sud).

La passió pel beisbol, la petició d’un autògraf i la falta d’un llapis són els elements protagonistes de la curiosa narració dels fets que van marcar l’inici d’una vocació:

A huit ans, je ne jurais que par le base-ball. Je suivais les exploits des Géants de New York, avec la dévotion d’un vrai croyant. Parmi ces hommes coiffés de noir et d’orange, il y en avait un surtout que je trouvais héroïque. C’était le grand, l’insurpassable, l’incandescent Willie Mays… Or voilà qu’un jour j’ai été invité à un match de grande ligue. Les Géants de New York affrontaient les Braves du Milwaukee. Après le match, j’ai reconnu Willie Mays. J’étais terrorisé, mais j’ai pris mon courage à deux mains. Je lui ai demandé un autographe, mais là, catastrophe… il n’avait pas de crayon, je n’en avais pas non plus et personne autour de nous ne pouvait nous en prêter. Mays s’est excusé : "Désolé fiston, pas de crayon, pas d’autographe" a-t-il dit avec bon sens. Puis il a quitté le stade et a disparu dans la nuit…

Aquell vespre el petit Auster va aprendre una lliçó: si un porta un llapis a la butxaca, tindrà més possibilitats de fer-lo servir. I vaja si ho ha utilitzat!

[L’entrevista televisada completa es pot seguir aquí] 

Quant a elenaranda

M\'he traslladat a http://sobrellibres.cat Si vols contactar-me: elenaranda (@) gmail (.) com
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.