En 1989 Vitali Shentalinski (Sibèria, 1938) va accedir als arxius literaris de la KGB i allà es va trobar amb "un Cementiri de Llibres Oblidats" en forma de cartes, documents i texts de tot tipus censurats a les grans plomes de la mare pàtria Rússia: Tolstoi, Gorki, Solzhenitsin, Pasternak, Platónov o Shalamov.
El resultat de la seva recerca és la trilogia Esclavos de la libertad, La denuncia contra Sócrates i Crimen sin castigo (els tres a Galaxia Gutenberg); que posa de relleu la magnitud d’una tragèdia, la de la persecució de qualsevol forma de pensament crític i de sentiment de llibertat.
De tots els intel·lectuals controlats pel totalitarisme rus, Shentalinski destaca Solzhenitsin com "un
gran ciutadà rus que es va enfrontar en solitud a l’hidra" i Varlam Shalamov amb els seus Relatos de Kolimá (Editorial Minúscula) com el "més potent des del punt de vista literari".
Precisament, Solzhenitsin ha estat notícia després de confirmar-se que la seva vídua rebrà part del voluminós dossier secret que el Servei Federal de Seguretat (SFS) va reunir contra el premi Nobel de Literatura de 1970. El lliurament inclourà efectes personals entre els que figuren el carnet d’identitat i el militar de l’escriptor, la seva cartilla d’oficial de l’Exèrcit i una còpia dels documents de la investigació que va forçar la seva deportació als gulags de Sibèria.
Només com a recordatori assenyalar que Solzhenitsin va començar el seu recorregut de dissident:
quan va ser detingut el febrer de 1945 per una carta escrita a un amic des del front de Prússia Oriental, camí de Berlín. Referir-se a Stalin com "el bigotut" a la carta li va valer una condemna de vuit anys de presó.
[@Foto]
