Avui s’estrena la versió teatral de Sonata de otoño d’Ingmar Bergman (1918-2007), al Teatre Romea. L’obra dirigida per J. Carlos Plaza
i interpretada per Marisa Paredes i Núria Gallardo, posa en escena el duel mare-filla que van protagonitzar al cinema Ingrid Bergman i Liv Ullmann (1978).
Aquesta pel·lícula i totes les altres que concentren la filmografia del director suec són una part argumental del llibre Los Archivos Personales de Ingmar Bergman (Taschen) que es presenta a Espanya, després de ser guardonat amb l’August 2008 a la millor obra de no-ficció publicada a Suècia.
Un dels qualificatius que més ha perseguit Bergman ha estat el d’espès. Un adjectiu que ara també se li podrà atribuir a aquest llibre, no tant per l’estil narratiu del biògraf com pel volum físic de la mateixa que s’ha calculat en 6 quilos, distribuïts en les 592 pàgines de 41 x 30 centímetres.
Es tracta això sí de la versió original del llibre publicat en suec i anglès, que es va llançar amb una clara advertència del seu editor, Paul Duncan:"Si llegeixes el llibre al llit, sobre els genolls, la irrigació sanguínia de les cames descendirà aviat!".
