Abacus la cooperativa de distribució de productes culturals i educatius arrelada a Catalunya i el País Valencià, ha encetat una nova línia de negoci, obrint una editorial pròpia destinada a un públic jove d’entre 12 a 16 anys.
Dos títols inauguren la nova col·lecció literària Món Abacus. Es tracta de Gen d’Andreu Martín, que tracta l’addicció als videojocs, i La meva diable porta xanques d’Anna Tortajada, sobre l’homosexualitat femenina. Com s’explica a Europa Press són obres que "aborden amb un ‘cert aire’ provocador temes que interessen i preocupen els joves".
Una novetat que inclou aquesta col·lecció és la guia complementària de lectura online per a docents i un bloc a Internet escrit per un personatge de cada llibre que animarà als lectors a comentar aspectes i inquietuds de les que es parlen i a "suscitar el debat a les aules i no moralitzar".
Les tirades inicials són de 2.000 exemplars per títol. Els responsables de la col·lecció confirmen que ja tenen en marxa la publicació de dos arguments més, tot i que encara no s’han decidit sobre els autors.
COMENTARI DE TEXT:
“Ja tenen en marxa la publicació de dos arguments més, tot i que encara no s’han decidit sobre els autors.”
Tela! A fer llibres com a butifarres, a orri!
“Aborden amb un ‘cert aire’ provocador temes que interessen i preocupen els joves”.
Això té més anys que les excursions de l’Espinàs.
Digueu-li al Sierra i Fabra o a la col. Columna Jove.
“Animarà als lectors (…) a “suscitar el debat a les aules i no moralitzar”.
Animarà a que els “profes” de la xarxa Abacus recomanin els llibres com a lectures obligatòries. Gran negoci!
“Abacus ha encetat una nova línia de negoci, obrint una editorial pròpia”.
Desprès de matxacar sense pietat durant molts anys a les llibreries catalanes amb la competència deslleial ara arriba el torn de fer mal als editors. Ja els hi està bé per haver tancat els ulls a aquella vergonyosa realitat.
Més valdria que aquests de l’Abacus es gastessin els diners en millorar les paupèrrimes condicions salarials i laborals dels seus dependents. Encara recordo una reflexiò (sic) d’un alt directiu de la cadena: “Sé que és difícil explicar-ho als treballadors quan els directius ens apugem el sou i a ells no, però és que busquem l’excel·lència”. Quina barra!