Una nova i interessant idea per treure’s un sobresou. La formula Graeme Thomson, autor de biografies musicals, a How blogs give non-fiction books happy endings i descriu el fenomen al que s’estan apuntant molts escriptors de no ficció: crear un blog alternatiu per oferir finals feliços als seus llibres publicats.
L’autor de l’article fa referència a un factor encara més crític que el de la famosa pàgina en blanc: la precipitació en escollir el final d’una història.
This applies particularly to non-fiction. In my own field – biography and musical criticism – I’m always battling the nagging knowledge that the story never ends. When writing a biography of a living subject, something I’ve done twice, the conclusion is, by definition, inconclusive; and when writing about an entire art form, no matter what specific parameters you construct, there’s a constant awareness that there’s so much more to say, so many more tangents to explore.
Davant un final insatisfactori i gràcies a les possibilitats de la xarxa, ara els autors poden explorar als blocs les moltes alternatives que resten obertes a un obra concreta. Ampliant la informació disponible, intercanviant opinions amb els lectors, recollint dades…
I un detall més. Els anglesos ja tenen una paraula per a definir els blocs literaris, els anomenen blooks.
[@Foto]
