Àlex Vicente, al suplement de Cultura del diari Avui, analitza el contingut de l’article Comment les écrivains français gagnent leur vie publicat a la web Eco89.
Un dels secrets millor guardats ha esta sempre quants diners guanyen els escriptors francesos, i ara que ja es coneix amb més detall s’extreu una informació interessant: l’existència de tres grups diferenciats d’autors en funció de la seva cotització editorial.
L’elit dels privilegiats, formada per una dotzena d’autors -mai més de quinze-, cobra entre 1 i 2 milions, i enguany està representada per Anna Gavalda, Jean-Christophe Grangé, Michel Houellebecq, Christian Jacq, Marc Lévy, Amélie Nothomb, Jean d’Ormesson, Fred Vargas i Bernard Weber.
A ce prix-là, il faut avoir derrière soi plusieurs best-sellers (au-delà de 100 000 exemplaires), une vraie régularité dans la production (un livre par an ou tous les deux ans) et dans la qualité des œuvres. Sans oublier ce petit plus de la médiatisation assumée qui fait d’un écrivain un véritable auteur à succès: être râleur, paranoïaque ou passionné d’ufologie…
Els autors del segon grup poden arribar a guanyar fins a 250.000 euros per llibre, i l’integren tant noms prestigiosos com joves promeses com ara: Guillaume Musso i François Bégaudeau, Régine Desforges, Max Gallo, Patrick Rambaud, Irène Frain, Tahar Ben Jelloun, Jean-Christophe Rufin.
El gruix d’escriptors que amb prou feines aconsegueixen un avançament de 10.000 euros, tot i que la xifra estàndard és de 2.000 euros, acostumen a exercir feines complementàries per arribar a final de mes. De fet l’article observa que un 98% dels autors publicats combinen l’escriptura amb d’altres professions.
Com conclou Vicente:
La xifra inclou tant els avançaments que reben els escriptors com els drets d’autors que cobren un any després de la publicació del llibre, en funció del que hagin venut. Els tiratges són generalment baixos (uns 8.000 exemplars per llibre, de mitjana) i les vendes són incertes, de manera que els més hàbils negocien un avançament molt elevat, que les editorials calculen en funció de l’èxit dels volums anteriors. Per exemple Houellebecq i el seu aliat Bernard-Henri Lévy han obtingut 300.000 euros per cap per haver escrit el bluf de la temporada, Enemics públics.
Però sembla que la globalització també unifica els escriptors d’arreu del món, si del que es tracta és de reflectir la precarietat salarial. L’any passat l’Associació d’escriptors en llengua catalana van presentar les dades d’un estudi sobre el grau de professionalitat dels autors en llengua catalana i es demostrava que només un 6,8% dels escriptors consultats es dediquen a l’escriptura tot i que han de completar "els seus ingressos amb altres dedicacions compatibles amb l’escriptura".
[Amélie Nothbon – Photo Credit]
