És el personatge del moment. No fa ni 24 hores que és President dels EE.UU. i ja hi ha qui es pregunta quants diners estarien disposats a pagar els principals editors del país per les memòries d’en Barak Obama.
Això és el que ha preguntat la revista New York Entertaintment per tal de descobrir si seria possible superar els entre 12 i 15 milions de dòlars que van pagar a Bill Clinton, un president que tot s’ha de dir va ser molt popular, va protagonitzar escàndols sucosos i va signar el contracte editorial en un context econòmic favorable ("publishers liked to throw around a lot of money").
La cotització d’Obama és difícil de calcular ara mateix, parlem d’unes memòries que no s’escriuran fins d’aquí quatre, o en cas de reelecció, vuit anys. Però alguns editors han volgut predir el futur i aquestes són algunes de les xifres (en dòlars) proposades i que ben segur superaran el milió i mig aconseguit recentment per l’ex-primera dama, Laura Bush:
Per a Larry Kirshbaum, agent i anterior directiu de Time Warner Books, el càlcul dependrà de la inflació del moment i de l’índex Dow Jones. Si aquest índex segueix sobre els 9.000 punts aconseguiria 5 milions. Cada 1.000 punts en un índex superior als 15.000 suposen un milió més. Es a dir, amb 20.000 punts s’arribaria als 10 milions, amb 25.000 als 15 milions…
El càlcul de Geoff Kloske, editor de Riverhead Books, és un suma i resta segons les fites del President. Partint d’un preu base de 5 milions, es restarà 1 milió per cada escàndol gran, i es sumarà 1 milió per cada bona acció legislativa, amb un plus de 2 milions més "si els estrangers encara l’estimen".
El que apunta més alt és Eric Simonoff, agent de Janklow and Nesbit, que augura que en cas de fer-se una subhasta entre les grans megaeditorials es podria arribar als 15 milions d’ara, que en el millors dels casos de vuit anys de deflació, equivaldrien a 30 milions.
El més enginyós ha estat David Hirshey, editor executiu de HarperCollins:
"La qüestió suposa tres coses essencials. Un, al qual la conspiració d’ala de l’esquerra|esquerra vasta aconsegueix el seu camí|manera i Obama té un segon terme|trimestre. Dos, que el dòlar encara existeix en vuit anys. I tres, que el negoci de llibre encara existeix". En cas de donar-se els tres casos Hirshey augura que el President aconseguirà l’avenç més gran de la història editorial. Al seu favor tindria estar gairebé seleccionat al Club de Llibre d’Oprah -que garanteix una distribució i venda milionària als Estats Units.
I el més cínic, David Rosenthal, editor de Simon & Schuster: "L’única certesa és que Barnett el representarà. Si es presenta Obama realment com un marcià, llavors el valor augmentarà molt perquè seria una gran revelació". I amb molta ironia, encara que sense donar xifres concretes, compara la imatge d’acceptació internacional de Clinton amb la d’un George Bush, no gaire estimat fora de les seves fronteres: " I don’t think anybody can make that same claim. Plus he’ll write it in crayon". Pel que respecta a Obama la gran emoció que ha despertat entre els compatriotes és un gran punt a favor.
L’únic dels enquestats que ha declinat respondre ha estat precisament el mencionat Robert Barnett, agent i advocat del matrimoni Clinton, de Greenspan, de Laura Bush "and everyone else in Washington". Com s’acostuma a dir: "qui calla atorga".
[El llibre que du Obama a la foto és The Post-American World com s’explica a Diari d’un llibre vell]
[@Foto: Doug Mills/The New York Times]
