Retornar o no retornar els llibres a la biblioteca: aquest és el dilema

Fatxada de la Biblioteca de la biblioteca universitària de Gdansk (Polònia)
Fatxada de la Biblioteca de la biblioteca universitària de Gdansk (Polònia)

Des de l’Illa dels llibres es fan resó de com ha estat Detinguda una dona per no tornar els llibres a la Biblioteca.

"Una dona americana anomenada Heidi Dalibor va ser detinguda per negar-se a tornar dos llibres que havia agafat prestats fa un any d’una biblioteca de Grafton (Wisconsin). La dona va passar a disposició judicial després d’ignorar quatre avisos de la biblioteca i diverses trucades, així com una citació judicial."

La notícia explica que aquesta dona s’ha vist obligada a pagar 170 dòlars, però el més sobta encara del cas, es que encara no ha tornat els llibres (Angels and Demons i White Oleander) perquè els considera abonats amb l’import de la multa.

I si la Heidi Dalibor és l’exemple del pitjor tipus d’usuari bibliotecari, el que hauria de guanyar un premi qui va tornar un llibre a una biblioteca de Finlàndia després de 100 anys.

En la biblioteca de Vantaa (Finlàndia), han acollit amb sorpresa el volum de 1902 de l’edició
mensual de Vartija, de temàtica religiosa, que es va retirar l’any 1909 i del que no constava cap registre de préstec, i que s’ha retornat de manera anònima. Si s’hagués fet efectiu el pagament de la multa
pel retard en la devolució (10
penics [0,01 euros] per setmana de retard
en el lliurament), el despistat usuari centenari hauria pagat uns 83 euros.


Potser per això ha preferit quedar-se en l’anonimat.

(Photo Credit: 5y12u3k)

Quant a elenaranda

M\'he traslladat a http://sobrellibres.cat Si vols contactar-me: elenaranda (@) gmail (.) com
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

efemèride – Tal dia com avui…

 

Avui, a la meva edat, passada la frontera de tantes coses que m’havien fet malbé la vida, encara em queden unes quantes passions: escriure, el meu país, i el meu idioma tan dúctil i bell que em permet d’aconseguir una prosa neta i clara; de dir el que vull dir i de fer-ho entenedor als altres.

 

Tot un any per commemorar-la. I només un dia com avui per recordar que va neixer fa 100 anys. Mercè Rodoreda, autora de La plaça del Diamant (1962) i Mirall Trencat (1974), una de les novel·listes més importants en llengua catalana. L’Avui recull perquè encara la seva obra està tan viva, en paraules d’admiradors d’arreu del món.

Quant a elenaranda

M\'he traslladat a http://sobrellibres.cat Si vols contactar-me: elenaranda (@) gmail (.) com
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.