Un dels llibres més impresionants i humans sobre el tema de la maternitat arreu del món és aquest de Bru Rovira les fotografies del qual s’expossen fins al 12 dl’octubre a l’espai CaixaForum de Barcelona.
Tant el llibre com l’exposició de Maternitats mostren una recopilació d’imatges captades a diferents llocs de món castigats per la pobresa, els conflictes armats, les malalties i la marginació.
"A la maternitat de Kedougou, una mare Jove juga amb la seva filla acabada de néixer, absent de la gent que l’envolta. Amb els llavis besa al bebè i després se’l posa al pit per alimentar-lo. La mare està sola, sense ningú de la família que l’acompanyi. És la segona dona d’un home que li dobla l’edat. Al Senegal, el vint per cent dels nens i nenes presenten insuficiència de pes, i només l’onze per cent de les dones té accés a l’escola primària. L’esperança de vida és de 56 anys. Les nenes es fan mares molt aviat, sense poder viure la joventut. Potser el petó sensual i bell d’aquesta nena mare sigui el petó dels jocs de nenes perduts, tot i que quan vaig prémer el disparador em va semblar que era una dona la que em feia un petó".
Un punt d’arrancada de una obra fotogràfica que reflexiona sobre els vincles íntims que s’estableixen entre mares i fills tal com resalta Maruja Torres al pròleg del llibre:
"En un món tan difícil com l’actual, els petons i les carícies que les mares ofereixen als seus fills i filles formen una cadena indestructible.” Maruja Torres, en el pròleg del llibre.
