Cites contradictòries (3): Amor i sexe

"Tanta bulla acerca de dormir juntos… para obtener placer físico prefiero ir al dentista."

Evelyn Waugh

"El sexo es una de las nueve razones para reencarnar… las otras ocho no tienen importancia."

Henry Miller

Cites seleccionades per l’editor anglès Michael Rogers i recollides a El Paseante.



Comentaris tancats a Cites contradictòries (3): Amor i sexe

Cites contradictòries (2): Plaers i vicis

"El que se levanta tarde deberá correr todo el día."

Benjamin Franklin

"Acostarse temprano y levantarse temprano, hacen de un hombre alguien saludable, próspero y muerto."

James Thurber

Cites seleccionades per l’editor anglès Michael Rogers i recollides a El Paseante.



1 comentari

L’arbre-llibreria de Nadal

Ideal per aquestes dates… i per qualsevol altre moment.

[Vist a KidCrave]



Comentaris tancats a L’arbre-llibreria de Nadal

Cites contradictòries (1): Déu i els homes

"Los curas son personas iguales a todos los demás."

Joseph Andrews

"Como dicen los franceses, existen tres sexos: hombres, mujeres y curas."

Sydney Smith

Cites seleccionades per l’editor anglès Michael Rogers i recollides a El Paseante.

Comentaris tancats a Cites contradictòries (1): Déu i els homes

11 llibreries molt originals

The Huffington Post ha seleccionat les 11 llibreries més "sorprenents, artístiques i innovadores" del mercat. Aptes totes elles per arrodonir una original carta de Pare Noel o de Reis Mags. 











Comentaris tancats a 11 llibreries molt originals

Bolaño: ara, demà i sempre

No hi ha setmana que no surti el nom de Roberto Bolaño (1953-2003) a la premsa cultural internacional. A hores d’ara aquest escriptor necessita poques presentacions. Enaltit per l’Ophra Winfield i els més reputats crítics anglosaxons, l’any passat va aconseguir el National Book Critics Circle Award per la traducció de 2666 a l’anglès, obra que a més va ser escollida per Time com la novel·la del 2008.

Un anys després, la trajectòria literària post-mortem, de Bolaño no sembla tenir límits: ha arribat -per exemple- fins a les difícils aigües xineses, amb una traducció al mandarí de la seva primera novel·la, Los detectives salvajes.

Precisament amb un argument "a la xinesa" la Revista digital 60watts va publicar un relat inèdit de l’escriptor xilè. El cortorno del ojo (amb el subtítol "Diario del oficial chino Chen Huo Deng, 1980"), és un conte sobre un oficial de l’Exèrcit xinès i poeta, que va obtenir el tercer lloc del I Premi Alfambra de Cuentos (Ajuntament de València) en 1983.

De moment, l’escriptor causa de tot menys indiferència. Per exemple, hi ha qui, com Carlos Fuentes, no el vol llegir de moment perquè “no quiere contagiarse del ‘homenaje fúnebre’ que hay en torno a su figura.

Aquesta és una d’aquelles històries de geni no reconegut- suficientment- en vida. I no sembla que aquest inventari de mèrits i distincions post-mortem hagin tocat fons encara.

Tres exemples molt recents serveixen perfectament com a exemple:

  • De la seva banda, Horacio Castellanos Moya s’ha llançat a publicar una merescuda desmitificació del personatge literari amb el qual el marketing made in USA està revestint la memòria de l’escriptor. Una visió complementària al molt comentat assaig acadèmic "Latin America Translated (Again): Roberto Bolaño’s The Savage Detectives in the United States"de Sarah Pollack.
  • I finalment, la reedició de l’extensa conversa publicada al Playboy de Mèxic el mes de la seva mort i que s’ha traduït ara a l’anglès com Roberto Bolaño: The Last Interview & Other Conversations Translated (Melville House Publishing), de Sybil Perez (amb una Introduction de Marcela Valdes), que es pot llegir en format digital a Mhpbooks.

Resulta curiosa aquesta atenció post-mortem que està rebent un escriptor que, com s’extreu d’aquesta entrevista, va prendre’s amb molta ironia totes les crítiques que va rebre en vida:

M.M.: Have you shed one tear about the widespread criticism you’ve drawn from your enemies?
R.B.: Lots and lots. Every time I read that someone has spoken badly of me I begin to cry, I drag myself across the floor, I scratch myself, I stop writing indefinitely, I lose my appetite, I smoke less, I engage in sport, I go for walks on the edge of the sea, which by the way is less than 30 meters from my house and I ask the seagulls, whose ancestors ate the fish who ate Ulysses: Why me? Why? I’ve done you no harm.

Una cosa queda clara. Sortiran encara obres pòstumes i exhumacions periòdiques. Bolaño, però, no estarà per gaudir o patir tot aquest rebombori mediàtic al voltant de la seva figura que, com va recollir Jorge Volpi, el mateix autor va intuir altra vegada amb un to àcid:

antes de morir, Bolaño alcanzó a entrever, con la ácida lucidez que lo caracterizaba, que estaba a punto, a casi nada, de convertirse en un escritor famoso pero, aunque era consciente de su genio –tan consciente como para despreciarlo–, quizá no llegó a imaginar que muy poco después de su muerte, que también entreveía, no sólo iba a ser definido como «uno de los escritores más relevantes de su tiempo», como «un autor imprescindible», como «un gigante de las letras», sino también como «una epidemia» y como «el último escritor latinoamericano».

[Il·lustració: La Nación]

1 comentari

Què tenen en comú?

Marilyn Monroe, Reinaldo Arenas, Cesare Pavese, Virginia Woolf, Frida Kahlo, Walter Benjamin, Sylvia Plath, Van Gogh i Kurt Cobain.

La resposta: Diccionario del suicidio (Laetoli) de Carlos Janín.

Comentaris tancats a Què tenen en comú?

Els llibres i els autors

Els llibres s’han d’explicar sols.

Eva Piquer a L’assassinat de l’autor [Avui]

Comentaris tancats a Els llibres i els autors

Causticitat en temps de crisi

Interessant proposta la de Le Monde, davant la crisi (de llibres o no) què millor sortida per a la ment que una selecció de relats càustics. En concret 5 d’una qualitat indiscutible i amb participació catalana via Eduardo Mendoza:

  • La Conjuration
    des imbéciles
    de John Kennedy Toole
  • Le Bâtard récalcitrant de Tom Sharpe
  • L’Homme-dé
    de
    Luke Rhinehart
  • Le Plus Petit Zoo
    du monde
    de
    Thomas Gunzig
  • Le Mystère de la crypte ensorcelée
    d’Eduardo Mendoza

Comentaris tancats a Causticitat en temps de crisi

Claude Lévi-Strauss: rendible després de mort

Ha estat morir Claude Lévi-Strauss i tornar l’interès per la seva obra central Tristes Tropiques (Pocket). Si des de 2004 s’havien venut un total de 103.000 exemplars a França, després de la seva mort s’han exhaurit 25.000 en un mes.

[Font i imatge (d’un àlbum complet): L’Express]

Comentaris tancats a Claude Lévi-Strauss: rendible després de mort