Les misterioses obres inèdites de Roberto Bolaño

Si algun autor forà ha transcendit durant 2008 en el impermeable mercat Nord-americà, aquest ha estat Roberto Bolaño. Des del dia en que, d’una banda, la gran recomanadora de llibres Ophra Winfley i, de l’altra, la prestigiosa Publishers Weekly, van posar els ulls i els elogis sobre 2066 (Anagrama), la Bolañomania es va desencadenar.

Ara torna el nom de Bolaño als mitjans de comunicació (Josep Massot a La Vanguardia i de retruc el corresponsal a Madrid de The Guardian) perquè s’han descobert dues novel·les inèdites a l’arxiu de l’escriptor, que es sumen a la que va presentar l’agent de l’escriptor xilè a la darrera Fira de Frankfurt

Además de El Tercer Reich, la novela inédita anunciada por el agente Andrew Wylie, hay otras dos novelas, Diorama y Los sinsabores del verdadero policía o Asesinos de Sonora. El estudio del archivo Bolaño se realiza a efecto de catalogación e inventario y el único texto sobre el que existe por ahora la decisión de publicación es El Tercer Reich, inspirado en uno de esos wargames por los que Bolaño tenía – según confesión propia-una inexplicada debilidad.

Per què surten ara aquests texts? Han passat cinc anys de la mort de l’escriptor i semblava que ja s’havia publicat tot el publicable del que havia deixat d’inèdit en Bolaño. Aquesta troballa planteja, tot s’ha de dir, alguns dubtes. Com els que Iván Thays analitza al seu bloc a Bolaño vuelve a escribir:   

Esto es lo de nunca acabar. Cuando parecía que todo lo que Roberto Bolaño había dejado inédito había sido ya publicado (luego de que su albacea literario, el serio Ignacio Echevarría, buceara por todos sus archivos, documentos y disco duro por pedido expreso del mismo autor antes de su muerte) por Anagrama, de pronto los deudos de Bolaño cambian de agente literario (ingreso estelar en la literatura latinoamericana del chacal Andrew Wylie) y empiezan a aparecer no una sino dos novelas inéditas, además de diarios e ingentes cantidades de poemas. Es decir, habrá que exprimir a Bolaño hasta las últimas gotas. Pero ¿dónde estaban escondidos estos manuscritos y por qué no se los mostraron a Ignacio Echevarría? Las dudas empiezan a corroer el estado de ánimo de todos los amantes de Roberto Bolaño. La aparición de un inédito debería ser siempre una buena noticia para los fans de su autor. Pero no veo demasiadas caras felices respecto a esta noticia, por cierto.

[@Foto]



Quant a elenaranda

M\'he traslladat a http://sobrellibres.cat Si vols contactar-me: elenaranda (@) gmail (.) com
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Les misterioses obres inèdites de Roberto Bolaño

  1. nau argos diu:

    Doncs el senyor Thays estarà de mal humor per alguna cosa de menjar que li ha fet mal , però és evident que els inèdits són una bona notícia. I sospitar gratuïtament i sembrar dubtes sobre el que es desconeix és una actitud més que censurable. El senyor Thays hauria de ser més prudent abans de badar boca.

    I un altre tema que em sembla depriment és aquesta fixació per l’Andrew Wylie i els hereus de Bolaño, com si fossin l’enemic. I que això ho facin altres escriptors ho converteix en un tema que donaria per molt. Un dia d’aquests m’hi poso. Però només deixo una pregunta en l’aire: Per què cap d’aquests amics de Bolaño i enemics de Wylie es questiona mai sobre quines són o eren les condicions contractuals que mantenia/imposava Herralde sobre l’obra de Bolaño? Si clar, tampoc les saben, però sobre això no especulen gens ni mica. Què curiós.

Els comentaris estan tancats.